Preguntes i respostes sobre el salari mínim interprofessional

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) és una qüestió molt rellevant en l’àmbit laboral i econòmic del país. Des que es va establir com una eina per a assegurar un ingrés mínim digne fins a la influència que té en la competitivitat empresarial, genera un debat constant i suscita nombroses preguntes.

En aquest article explorarem alguns dels interrogants més freqüents sobre l’SMI a fi de comprendre’n l’impacte i el funcionament al mercat laboral espanyol.

Què és el salari mínim interprofessional (SMI) i quina n’és la quantia per al 2024?

Segons s’interpreta a partir dels articles 26 i 27 ET i de la definició que fa l’Organització Internacional del Treball, és la quantia mínima de remuneració que un ocupador està obligat a pagar al personal assalariat per la feina que hagi efectuat durant un període determinat, que a Espanya no pot superar les 40 hores setmanals (article 34.1 ET).

El 2024, per a activitats agrícoles, industrials i de serveis, es fixa en 37,8 euros/dia o 1.134 euros/mes, segons si el salari es fixa per dies o per mesos (article 1 Reial decret 145/2024). Es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui donar lloc, en cap cas, a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquest salari.

El salari mínim interprofessional és un import brut. D’aquesta quantia cal descomptar les cotitzacions a la Seguretat Social i la retenció de l’IRPF corresponent.

Té caràcter retroactiu: el salari mínim interprofessional s’aplica durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024 i, per tant, l’abonament s’efectua a partir de l’1 de gener de 2024 (DF 3a Reial decret 145/2024).

Quins complements salarials computen com a salari mínim?

Cal partir del salari base, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, si no n’hi ha, per un contracte individual. És un salari brut i s’abona en 14 pagues o en 12, depenent si les pagues extraordinàries estan prorratejades o no:

• Salari mensual sense pagues extres no prorratejades (14 pagues): 1.134 euros.

• Salari mensual amb pagues extres prorratejades (12 pagues): 1.323 euros.

El salari mínim en còmput anual que cal prendre com a terme de comparació és el resultat d’afegir al salari mínim les meritacions corresponents, sense que es pugui considerar, en cap cas, una quantia anual inferior a 15.876 euros (articles 2 i 3 Reial decret 145/2024).

Els complements que es tenen en compte per al càlcul del salari mínim són els salarials (article 26.3 ET) que perceben totes les persones treballadores per igual; és a dir, els complements no causals (és el cas dels plusos per conveni).

Generalment, la doctrina i la jurisprudència accepten que els complements que no siguin comuns a totes les persones treballadores, és a dir, els que percebi específicament la persona (antiguitat, idioma, títols...), per la feina feta (nocturnitat, torns, etc.) o per les feines vinculades als resultats de l’empresa (productivitat, prima...) no computen com a salari mínim i, per tant, no es poden fer servir per a compensar la possible pujada. A l’hora de calcular l’SMI, tampoc compten complements extrasalarials com ara dietes, vestuari o despeses per transport.

Malgrat tot això, cal recordar que la qüestió no és pacífica. La sentència de l’Audiència Nacional, de 16 de setembre de 2019 (rec. 150/2019), va establir, certament, que no es pot compensar ni absorbir l’actualització de l’SMI amb conceptes extrasalarials. Segons aquest tribunal, les despeses que generin les persones treballadores en l’activitat professional, compensades amb plusos extrasalarials, no es poden ser absorbir. En la mateixa línia s’inclouen les primes de producció, d’acord amb la sentència, de 28 de desembre de 2018, del TSJ de Cantàbria (rec. 755/2018). No obstant això, hi ha excepcions, com la decisió de la mateixa Audiència Nacional en la sentència de 24 de maig de 2019 (rec. 57/2019). Així doncs, cal tenir en compte els tribunals en cada cas per a poder afirmar categòricament quins plusos es poden compensar i absorbir i quins no.

Finalment i a partir de les últimes resolucions del Suprem, alguns especialistes expressen que hi pot haver compensació i absorció amb altres conceptes salarials de qualsevol naturalesa que pugui percebre la persona treballadora, sempre que això no contravingui el conveni col·lectiu o el contracte. La sala social del Tribunal Suprem ha expressat, de manera recurrent, que l’SMI no té la consideració de salari base sinó, com el seu nom indica, salari mínim per qualsevol concepte.

Quina quantitat correspon a les persones treballadores eventuals i temporeres, i a les persones treballadores domèstiques?

Les persones treballadores eventuals i les temporeres que prestin serveis en una mateixa empresa per menys de 120 dies percebran, conjuntament amb l’SMI, la part proporcional de la retribució dels diumenges i els festius, així com de dues gratificacions extraordinàries (a les quals té dret qualsevol persona treballadora, com a mínim) sobre un salari de 30 dies cadascuna, sense que l’SMI pugui resultar inferior a 53,71 euros per jornada legal en l’activitat (article 4 Reial decret 145/2024).

Pel que fa l’SMI d’empleades i empleats que treballin per hores, en règim extern, es fixa en 8,87 euros per hora efectivament treballada. S’apliquen les mateixes regles al salari en espècie.

A qui afecta la pujada de l’SMI?

L’increment de l’SMI afecta especialment les persones treballadores que estan fora del conveni. La regla general és que hi hagi un conveni col·lectiu d’aplicació, i la major part té salaris per sobre de l’SMI. Per això, primer cal recórrer al conveni col·lectiu per a saber quin és el salari base i si els complements salarials es poden absorbir o no.

El govern ha expressat que l’increment de l’SMI afecta més de dos milions de persones (amb especial atenció al sector agrari i al de serveis); la nòmina de les persones treballadores que percebin un salari brut en catorze pagues per sota dels límits nous augmentarà en un 5 %.

Cal afegir que, de fet, l’increment afecta totes les persones treballadores: encara que no pugi la quantia del salari, totes les persones ocupades es beneficien indirectament pels conceptes de la nòmina que es calculin a partir d’aquesta xifra (per exemple, la quantitat de salari protegida i que no pot ser embargada).

En qualsevol cas, si la persona treballadora cobra menys de 15.876 euros bruts anuals (si es té en compte el salari base i els complements no causals, és a dir, els comuns a totes les persones ocupades en plantilla), l’SMI s’ha d’incrementar fins que arribi a aquesta xifra.

I si es treballa menys de 40 hores? En els contractes a temps parcial, el salari mínim s’ha de reduir segons les hores treballades.

Aquelles persones treballadores amb un salari per sobre d’aquest límit anual no notaran cap canvi de manera directa, però sí indirectament, atès que s’incrementen els límits dels salaris i les indemnitzacions que aboni el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) o la quantitat de salari protegit en cas d’embargament.

En els contractes formatius, en cap cas la retribució pot ser inferior a l’SMI corresponent al temps de feina efectiva, d’acord amb el que s’estableix en el conveni col·lectiu (articles 11.2 m i 11.2 j ET.

Hi ha excepcions a l’aplicació de l’SMI 2024?

Les noves quanties no s’apliquen en els casos següents (DT única del Reial decret 145/2024):

— A les normes vigents a la data d’entrada en vigor de la norma de les comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de les entitats que integren l’Administració local que facin servir el salari mínim interprofessional com a indicador o referència del nivell de renda per a determinar la quantia de determinades prestacions o per a accedir a determinades prestacions, beneficis o serveis públics, tret que hi hagi una disposició expressa en contra de les mateixes comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla o de les entitats que integren l’Administració local.

— A qualssevol contractes i pactes de naturalesa privada, vigents a la data d’entrada en vigor de la norma, que facin servir l’SMI com a referència a qualsevol efecte, tret que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties de l’SMI.

D’altra banda, cada any es denuncien les maniobres d’alguns empresaris per evitar l’increment salarial per mitjà de la compensació i l’absorció prevista en l’article 26.5 ET. L’objectiu és contrarestar l’obligació legal i que la persona treballadora arribi a cobrar el salari legal o convencional. També s’han detectat conductes fraudulentes en la millora voluntària a fi d’aconseguir els límits mínims o mitjançant l’increment de les hores de treball, de manera que s’eviti la pujada del sou. La Inspecció de Treball i Seguretat Social persegueix aquesta mena de comportaments.

Es pot embargar una part de l’SMI que es percep?

D’acord amb l’article 27.2 ET: «La quantia del salari mínim interprofessional és inembargable». Tanmateix, també hi ha límits al que es pot embargar de les retribucions que superin la quantia de l’SMI que pugui percebre la persona treballadora. l’article 607 LEC estableix les regles per als salaris, els sous, els jornals, les retribucions o les pensions que superin l’SMI.

El que es disposa en les regles anteriors no s’aplica quan es procedeixi per execució d’una sentència que condemni al pagament d’aliments, en tots els casos en què l’obligació de satisfer-los neixi directament de la llei, incloent-hi els pronunciaments de les sentències dictades en els processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills, o dels decrets o escriptures públiques que formalitzin el conveni regulador que els estableixin. En aquests casos, així com en els de les mesures cautelars corresponents, el tribunal fixarà la quantitat que pot ser embargada (article 608 LEC).

Una excepció a les regles anteriors és el salari mínim que estalviï la persona treballadora, que sí que es pot embargar per deutes amb Hisenda, tal com ho recull l’ATS de 26 de setembre de 2019 (rec. 889/2019).

Com afecta la pujada de l’SMI els treballadors autònoms i què passa amb la tarifa plana?

Com que s’incrementa l’SMI, puja la base de cotització mínima i, per tant, també puja la quota de treballadors autònoms.

Cal recordar que, entre el 2018 i el 2024, el salari mínim ha pujat un 47%.

Els treballadors autònoms cotitzen depenent dels seus rendiments anuals, per tal d’evitar que paguin per sobre dels seus ingressos. Les quotes oscil·laran en una partida d’ingressos nets i s’ajustarà fins al 2025 (article 308 LGSS). Quan no s’arribi el salari mínim interprofessional, l’interessat ha de situar-se en els tres primers trams de la taula reduïda que li correspon (i el 2024, cotitzar per 225, 250 o 267 euros, respectivament).

Si l’autònom estima que la mitjana mensual dels seus rendiments nets anuals es troba per sota de l’import d’aquells que determinin la base mínima del tram 1 de la taula general per al RETA, ha d’optar per una base de cotització mensual inferior (segons la taula reduïda prevista en la LPGE).

Aquesta pujada també afecta els salaris de les persones que tinguin ocupades, si en tenen.

Pel que fa a la tarifa plana (80 euros el 2024, per a les altes inicials i durant els dotze primers mesos), el canvi en l’SMI afecta els dotze mesos següents: es podrà aplicar la quota reduïda si els rendiments econòmics nets anuals no arriben a l’SMI anual que correspongui a aquest període (article 38.3 Llei 20/2007).

Quins efectes tindrà aquest increment en les prestacions i els subsidis socials?

El principal efecte és l’increment en les bases reguladores de les prestacions de la Seguretat Social: l’augment salarial afectarà un nombre considerable de persones treballadores i suposarà una millora en les bases, en les cotitzacions socials i en les futures pensions de jubilació (i altres prestacions, com la d’incapacitat permanent).

A més a més, algunes prestacions i subsidis socials requereixen que la persona no cobri més de l’SMI o que en cobri un percentatge determinat. Amb aquest increment, hi haurà més persones que podran tenir dret a sol·licitar aquestes prestacions o subsidis.

Aquest augment en les cotitzacions socials es reflecteix en la pujada de les bases de cotització mínimes, així com en les bases reguladores de les persones treballadores. Aquestes bases són la referència per al càlcul de les pensions de jubilació (concretament, la mitjana de les bases de cotització dels últims vint-i-quatre anys), de manera que un increment dels salaris mínims produeix l’alça d’aquestes bases. Així, com que hi ha més despesa del sistema en pensions i unes bases de cotització més altes, la quantia de les prestacions també serà més alta (la jubilació i la incapacitat permanent, tal com s’ha dit).

En el cas específic de les prestacions de jubilació, després de calcular les bases de cotització en els anys previs al fet causant de la jubilació (cessament en l’activitat laboral), se sumaran les bases de cotització al resultat, que s’ha de dividir per 350 durant els 300 mesos anteriors al moment de la jubilació.

Com afecta els salaris i les indemnitzacions que pagui FOGASA?

El Fons de Garantia Salarial es fa càrrec del pagament dels salaris i les indemnitzacions que l’empresa no pagui, però fins a un límit màxim, en què es té en compte l’SMI vigent en el moment de la insolvència o el concurs de l’empresa.

Per al cas dels salaris, la quantia que paga FOGASA és l’SMI diari multiplicat per dos, amb el prorrateig de les pagues extres i un límit màxim de 120 dies (article 33 ET).

Quant a les indemnitzacions, la quantia que paga és l’SMI diari multiplicat per dos, amb un límit màxim d’un any (excepte l’extinció perquè no s’accepti una modificació substancial de les condicions de treball, amb el límit de 9 mensualitats; i l’acomiadament de persones treballadores domèstiques, amb el límit en 6 mensualitats).

Quins efectes té la pujada de l’SMI en la cotització?

Una millora dels salaris repercuteix directament en més cotitzacions a la Seguretat Social. Un altre efecte important serà una baixada de les despeses en ajudes i subvencions, de manera que l’Estat disposarà de més fons per a altres partides.

Bases mínimes

Cal recordar que el límit màxim de la base de cotització en tots els règims es fixa en 4.720,50 euros/mensuals a partir de l’1 de gener de 2024, mentre que el límit mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en una sisena part (tret que hi hagi una disposició expressa en contra). Així, doncs, les bases mínimes s’incrementen en el mateix percentatge en què augmenti l’SMI (article 2.2 Ordre PJC/51/2024 i article 122.1.2 LPGE 2023. Tot això es traduirà en un augment de la recaptació per les cotitzacions.

Per tant, l’increment de l’SMI, fins a arribar a la quantitat de 1.134 euros al mes (en 14 pagues), comporta un increment de les bases mínimes de cotització del Règim General: concretament, la base mínima, sobre la qual s’aplica el percentatge de les diverses quotes socials, ascendeix fins als 1.323 euros al mes. També cal tenir en compte que la mesura té efectes retroactius a partir de l’1 de gener, i això implica que les empreses han d’efectuar-ne l’abonament en les nòmines del primer mes de l’any.

Prestacions millors

L’impacte dels increments de la base de cotització en les quotes de la Seguretat és clar, tant en el Règim General, inclosos els sistemes especials, com en els règims especials, que tenen una recaptació addicional en concepte d’ingressos per cotitzacions socials.

D’altra banda, com que s’incrementen les bases de cotització dels treballadors, també augmenta considerablement la despesa en pensions de jubilació, així com els imports de la resta de prestacions i pensions (com la d’incapacitat permanent), derivades de l’acció protectora de la Seguretat Social. Per al càlcul de la base reguladora en el supòsit específic de les pensions de jubilació, cal partir de les bases de cotització a la Seguretat Social en els anys previs a deixar l’activitat laboral, sumar-les a les bases de cotització i dividir-ho per 350 durant els 300 mesos anteriors al fet causant de la jubilació.

A més a més, cal tenir en compte altres efectes positius per a les arques públiques. D’una banda, la repercussió en els subsidis per a aturats del SEPE (a tall d’exemple, els subsidis per a persones de més de 45 anys amb càrregues familiars i per a persones de més de 52 anys o el subsidi extraordinari per desocupació tenen com a requisit, per al possible beneficiari, la manca de rendes superiors al 75 % del salari mínim; per això, una pujada comportaria que més persones puguin accedir a aquests subsidis); i, de l’altra, els ingressos de l’Agència Tributària per retencions del treball a compte de l’IRPF també es veuran afavorits. La base general és més alta i, a més, en molts casos augmentarà el tipus de retenció que s’hi aplica (un percentatge del sou), que passarà al tram de cotització següent.

Pel que fa a les despeses, la repercussió de la pujada de l’SMI en la despesa en les prestacions econòmiques diferirà segons si són subsidis o pensions, ja que la base de cotització intervé de manera molt diferent en les diferents prestacions de la Seguretat Social, amb una repercussió més directa en el cas de les prestacions per incapacitat temporal, naixement i cura del menor (maternitat i paternitat), risc durant l’embaràs i lactància natural, depenent si aquestes persones treballadores causen la prestació o no.

L’SMI té alguna repercussió en matèria d’immigració?

La normativa estableix una quantia mínima que ha de posseir l’estranger si es vol quedar a Espanya, que correspon a la suma d’un 10 % de l’SMI mensual vigent, més el nombre de dies de permanència i el nombre de persones que viatgin a càrrec seu, i que, almenys, ha de ser igual al 90 % de l’SMI mensual vigent (Ordre PRE/1282/2007). Aquesta xifra es pot acreditar mitjançant efectiu, xecs certificats o de viatge, cartes de pagament o targetes de crèdit (acompanyades de l’extracte del compte o de la llibreta bancària al dia). Queden exempts d’aquesta obligació els estrangers titulars d’una autorització en vigor de residència o d’estada per estudis, els que disposin de targeta de treballador transfronterer o d’un visat en vigor que acrediti l’autorització de residència o de residència i treball, o la d’estada per a dur a terme estudis o una autorització de retorn.

D’altra banda, els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys podran obtenir una autorització de residència temporal per arrelament social, sempre que no tinguin antecedents penals i tinguin un contracte de treball (signat per la persona treballadora i l’empresari) que garanteixi, almenys, l’SMI establert, si és el cas, en el conveni col·lectiu aplicable, en el moment de la sol·licitud, i la suma del qual ha de representar una jornada setmanal no inferior a trenta hores en el còmput global, i que garanteixi, almenys, aquest SMI (articles 59.1, 64.3 i 124.2 Reial decret 557/2011).

De manera proporcional, l’SMI també és el límit mínim exigit per als contractes a temps parcial que signin estrangers, així com la pauta perquè els cònjuges o els familiars reagrupats (independentment de la del reagrupant) obtinguin l’autorització de residència i treball, entre altres supòsits.

Com afecta els ingressos exempts d’IRPF?

El Reial decret 142/2024, de 6 de febrer, que modifica el reglament de l’IPRF, incrementa a la mateixa suma (15.876 euros anuals) les rendes del treball exemptes d’aplicar retencions de l’IRPF, amb uns requisits determinats. Segons les condicions personals dels obligats, aquesta xifra pot arribar als 19.262 euros.

La mesura s’ha de reflectir en una modificació normativa amb rang de llei (probablement, la pròxima dels Pressupostos Generals de l’Estat), que augmenti el llindar que delimiti les persones exemptes i les obligades a presentar declaració per aquest tribut.

Arguments a favor i en contra de la pujada de l’SMI

Finalment, els defensors de la pujada del salari mínim argumenten que repercutirà en altres avantatges:

• La remuneració equitativa i suficient, de manera que proporcioni un nivell de vida digne.

• La culminació de l’objectiu de situar l’SMI en el 60 % del salari mínim (previsió del Comitè Europeu de Drets Socials).

• L’increment del poder adquisitiu de les persones treballadores (perquè creix la renda nominal).

• L’augment de la demanda agregada pel consum intern (hi ha més poder adquisitiu).

• La recuperació de l’ocupació i de la producció.

• El reforç de la posició de les persones treballadores, de manera que es minorin les dificultats perquè puguin negociar els salaris (instrument de lluita contra l’explotació laboral).

• La restricció de la temporalitat: els empresaris acostumen a preferir el manteniment a llarg termini de persones treballadores en qui han invertit més capital (i tenen un salari més alt).

• La redistribució dels ingressos de les empreses, sense més esforç fiscal. Els recursos per a cobrir l’increment dels salaris provindrien dels beneficis empresarials.

L’augment de l’SMI, segons denuncien les principals organitzacions empresarials, comporta alguns inconvenients, com ara l’increment dels costos per empleat. D’acord amb aquestes fonts, l’increment exclou els més febles del mercat laboral i, en molts casos, els condemna a l’economia submergida. Tanmateix, també hi ha una conseqüència positiva ben clara: s’aconsegueix un increment dels ingressos de la Seguretat Social, gràcies a la pujada de les bases de cotització, associada a l’augment del salari mínim interprofessional. Segons l’exposició de motius de la norma, aquest increment contribueix a promoure un creixement i una recuperació de l’activitat econòmica sostinguda, sostenible i inclusiva, i a acomplir l’Agenda 2030, concretament, els objectius de desenvolupament sostenible 1.2, 8.3 i 10.4, respectivament: l’erradicació de la pobresa, la promoció de polítiques orientades a la creació de llocs de treball decents i l’adopció de polítiques salarials que aconsegueixin de manera progressiva més igualtat, especialment entre dones i homes, i més cohesió social.

En aquesta línia, un comunicat conjunt de la CEOE i CEPIME augura que «la pujada de l’SMI pot fer que moltes empreses de determinats sectors i territoris incorrin en pèrdues o fins i tot facin fallida, amb especial afectació a les pimes i als autònoms, que, entre altres coses, no poden planificar d’un any per l’altre quin serà l’augment dels costos derivat del salari mínim». La confederació també lamenta que l’increment s’hagi acordat «en termes de premi o càstig a l’adhesió o al rebuig dels empresaris a l’acord» i no «en funció de criteris tècnics».

En definitiva, cada punt que augmentin les bases mínimes de cotització en el Règim General (sense comptar-hi els sistemes especials) implicarà una recaptació addicional, si bé, s’ha de valorar que l’increment de les cotitzacions l’han de pagar les empreses en el cas de treballadors per compte d’altri.