Nova Llei de Secrets Empresarials

El principal risc de vulneració d’un secret és a dins de la pròpia empresa. Contracti auditories de risc, revisi els acords amb empleats, proveïdors i socis comercials, revisi la seva informació comercial i controli les xarxes socials i llocs web, perquè si s’està difonent informació confidencial de la seva empresa sense que vostè hagi adoptat mesures raonables per poder-ho evitar, no podrà invocar aquesta protecció.

En un temps en què la informació ha passat a ser un bé objecte de comerç, les empreses necessiten més que mai mesures que evitin, o com a mínim pal·liïn, la pèrdua del valor estratègic del seu know-how com a conseqüència d’una divulgació no desitjada.

El progrés de les noves tecnologies ha incrementat les vies a través de les quals la informació vital de la seva empresa pot ser robada, copiada o quedar exposada i comprometre no només l’oportunitat d’aprofitar els avantatges de la seva tasca innovadora, sinó també el bon funcionament del mercat.

Conscients d’aquesta necessitat, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat número 45, la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de secrets empresarials, que va entrar en vigor el 13 de març passat, a través de la qual s’adapta al dret espanyol la «Directiva de la Unió Europea 2016/943, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra l’obtenció, la utilització i la revelació il·lícites d’aquests». La Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny del 2016, ordenava als Estats de la Unió la inclusió en el seu ordenament intern com a molt tard abans del 9 de juny del 2018 per complir amb les exigències de protecció que imposa.

La nova norma es proposa regular en cinc capítols una exhaustiva relació de situacions per a les quals el legislador avala la protecció per part dels tribunals espanyols dels titulars de la informació protegida per secret empresarial. Aquesta nova disposició, com s’indica a l’Exposició de Motius, té dos objectius:

1. Garantir que la competitivitat de les empreses europees que es basa en informació empresarial no divulgada estigui protegida adequadament.

2. Millorar les condicions i el marc per al desenvolupament i l’explotació de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat interior.

Definició de Secret Empresarial

Es considera secret empresarial tota informació, relativa a qualsevol àmbit de l’empresa, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents:

a) Ser secreta, en el sentit que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió dels seus components, no és coneguda generalment per les persones que pertanyen als cercles on normalment es faci servir aquest tipus d’informació, ni és fàcilment accessible per a elles.

b) Tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament perquè és reservada.

c) Haver estat objecte de mesures raonables per part del titular per mantenir-la en secret.

Del que acabem d’esmentar es desprèn que, de cara a poder reivindicar davant d’un Tribunal en cas de pràctiques il·legals, és imprescindible adoptar protocols específics per protegir la confidencialitat que incloguin contractes de confidencialitat, polítiques de seguretat, controls d’accés, devolució d’informació confidencial al final d’una relació laboral, etc.

Obtenció, utilització i revelació lícita de secrets

L’obtenció de la informació constitutiva del secret empresarial es considera lícita quan es faci per algun dels mitjans següents:

a) El descobriment o la creació independents.

b) L’observació, l’estudi, el desmuntatge o l’assaig d’un producte o objecte que s’hagi posat a la disposició del públic o que estigui lícitament en possessió de qui fa aquestes actuacions, sense estar subjecte a cap obligació que vàlidament li impedeixi obtenir d’aquesta manera la informació constitutiva del secret empresarial.

c) L’exercici del dret dels treballadors i dels representants dels treballadors a ser informats i consultats, de conformitat amb la legislació i pràctiques vigents.

d) Qualsevol altra actuació que, segons les circumstàncies del cas, resulti conforme a les pràctiques comercials lleials, inclosa la transferència, la cessió o la llicència contractual del secret empresarial.

Igualment, no seran prodecents les accions i les mesures de protecció de secrets empresarials quan es dirigeixin contra actes d’obtenció, utilització o revelació d’un secret empresarial que hagin tingut lloc en qualsevol de les circumstàncies següents:

— En exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació recollit a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, inclòs el respecte a la llibertat i al pluralisme dels mitjans de comunicació.

— Amb la finalitat de descobrir, en defensa de l’interès general, alguna falta, irregularitat o activitat il·legal.

— Quan els treballadors ho hagin posat en coneixement dels seus representants, en el marc de l’exercici legítim per part d’aquests de les funcions que tenen atribuïdes legalment, sempre que aquesta revelació fos necessària per a aquest exercici.

— Amb la finalitat de protegir un interès legítim reconegut pel Dret europeu o espanyol.

En particular, no es podrà invocar la protecció dispensada per obstaculitzar l’aplicació de la normativa que exigeixi als titulars de secrets empresarials divulgar informació o comunicar-la a les autoritats administratives o judicials en l’exercici de les funcions d’aquestes, ni per impedir l’aplicació de la normativa que en prevegi la revelació per part de les autoritats públiques europees o espanyoles.

Conductes constitutives de violació de secrets empresarials

Es vulnera un secret empresarial quan, sense consentiment del seu titular, amb pràctiques comercials deslleials, s’hi accedeix, s’utilitza o es revela aquest secret. Igualment, serà il·lícit explotar el secret mitjançant un acord de confidencialitat.

La norma també preveu la vulneració indirecta del secret, per exemple:

— Quan s’adquireix a través d’una persona que l’havia obtingut de manera il·lícita, en atenció a les circumstàncies del cas.

— Quan s’explota, s’ofereix o es produeix un producte que suposa una utilització il·lícita del secret, sempre que la persona hauria d’haver sabut que el secret empresarial s’havia obtingut de manera il·lícita.

Entre altres novetats, destaca que la protecció dels secrets empresarials s’estengui a les denominades «mercaderies infractores», definides com els productes i serveis amb un disseny, característiques, funcionament, procés de producció o comercialització que es beneficien de manera significativa de secrets empresarials obtinguts, utilitzats o revelats de manera il·lícita.

Accions de defensa

Contra els actes de violació de secrets empresarials es podran sol·licitar:

1. La declaració de la violació del secret empresarial.

2. La cessació o, si és el cas, la prohibició dels actes de violació del secret empresarial.

3. La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o de la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats.

4. L’aprehensió de les mercaderies infractores, inclosa la recuperació de les que es trobin en el mercat, i dels mitjans destinats únicament a la producció d’aquestes, amb una de les finalitats següents:

— Modificar-les per eliminar les característiques que determinin que les mercaderies siguin infractores o que els mitjans estiguin destinats únicament a la seva producció.

— Destruir-les.

— Lliurar-les a entitats benèfiques.

5. La remoció, que comprèn el lliurament al demandant de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualssevol altres suports que continguin el secret empresarial i, si és el cas, la seva destrucció total o parcial.

6. L’atribució en propietat de les mercaderies infractores al demandant. En aquest cas, el valor de les mercaderies lliurades s’imputarà a l’import de la indemnització de danys i perjudicis deguda, sense perjudici de la subsistència de la responsabilitat de l’infractor pel que fa a la quantia indemnitzatòria que excedeixi del valor referit. En canvi, si el valor de les mercaderies excedeix de l’import de la indemnització, el demandant haurà de compensar-ho a l’altra part.

7. La indemnització dels danys i perjudicis, si hi ha intervingut dol o culpa de l’infractor, que serà adequada respecte de la lesió realment soferta com a conseqüència de la violació del secret empresarial.

8. La publicació o difusió completa o parcial de la sentència, que haurà de preservar en tot cas la confidencialitat del secret empresarial.

Pel que fa als procediments judicials, cal recordar que les parts, els seus advocats o procuradors, el personal de l’Administració de Justícia, els testimonis, els pèrits i qualsevol altra persona que intervingui en el procediment, o que tingui accés a aquests documents per raó del seu càrrec o de la funció que exerceixen, no podran fer servir ni revelar la informació que pugui constituir secret empresarial declarat pels tribunals, d’ofici o a petició degudament motivada de qualsevol de les parts.

Aquesta prohibició sobreviu a la conclusió del procediment, llevat que per sentència ferma s’estableixi que la informació en qüestió no constitueix secret empresarial o que amb el temps passi a ser de coneixement general.

Càlcul de danys i perjudicis

A l’hora de fixar la indemnització de danys i perjudicis, es tindran en compte tots els factors pertinents, com ara els perjudicis econòmics, inclòs el lucre cessant, que hagi sofert el titular del secret empresarial, l’enriquiment injust obtingut per l’infractor i, quan sigui procedent, altres elements que no siguin d’ordre econòmic, com el perjudici moral causat al titular del secret empresarial per haver-lo obtingut, utilitzat o revelat de manera il·lícita. També es podran incloure, si és el cas, les despeses de recerca en què s’hagi incorregut per obtenir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial.

Amb caràcter alternatiu, es podrà fixar, segons els casos, una quantitat a tant alçat en concepte d’indemnització de danys i perjudicis, i s’atendrà, com a mínim i entre altres aspectes, a l’import que la part demandada hauria hagut de pagar al titular del secret empresarial per la concessió d’una llicència que li hagués permès fer-lo servir durant el període en què utilitzar-lo podria haver-se prohibit.

Quan prescriuen les accions de defensa dels secrets empresarials?

Les accions de defensa dels secrets empresarials prescriuen en el transcurs de tres anys des del moment en què es van poder exercitar i el legitimat va tenir coneixement de la persona que va violar el secret. La prescripció s’interromprà per les causes previstes amb caràcter general en el Codi Civil (articles 1973 CC i 143 LJV).

El text aprovat incorpora, a més, regles específiques en matèria de mesures cautelars per assegurar l’eficiència de la seva acció i evitar de manera immediata la revelació, l’ús o l’obtenció il·lícita del secret empresarial i estableix la seva potencial cotitularitat i transmissibilitat.

Finalment, la nova norma modifica la Llei 17/1985, d’1 de juliol, sobre objectes fabricats amb materials preciosos, i la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial; i habilita el Govern per elaborar i aprovar, a proposta dels ministres de Justícia i d’Economia i Empresa, en un termini de vuit mesos a partir del 13 de març del 2019, un text refós de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.