Què passa si la societat que em deu diners es dissol?

Els passius sobrevinguts ressusciten empreses. Si hi ha deutes, hi ha societat. Si després de la liquidació d’una societat surten deutes inesperats, respondran els antics socis de manera solidària. Cert és que ho faran fins al límit del que haguessin rebut com a quota de liquidació i en el termini dels cinc anys següents al moment en què resultin exigibles.

Amb la Inscripció en el Registre Mercantil de l’extinció d’una empresa desapareix la seva personalitat jurídica i, per tant, la capacitat per ser part en un procediment judicial, però no es preocupi, perquè això no és el final necessàriament. Podria succeir que algun bé de la societat quedés sense repartir o que no tots els deutes haguessin estat satisfets, com és el cas.

Actiu sobrevingut

Cancel·lats els assentaments relatius a la societat, si hi hagués nous béns socials els liquidadors hauran d’adjudicar als antics socis la quota addicional que els correspongui, prèvia conversió d’aquests en diners quan fos necessari (article 398.1 LSC 1/2010).

Transcorreguts sis mesos sense que els liquidadors haguessin adjudicat als antics socis la quota addicional, o en cas que no hi hagi liquidadors, qualsevol interessat podrà sol·licitar, del jutge de primera instància de l’últim domicili social, el nomenament d’una persona que els substitueixi en el compliment de les seves funcions (article 398.2 LSC 1/2010).

En tot cas, s’haurà d’atorgar l’escriptura de rectificació oportuna perquè en el Registre Mercantil consti la quantia definitiva rebuda efectivament pels socis en concepte de liquidació.

Passiu sobrevingut

Si surten nous deutes, en comptes de reobrir la liquidació i considerar que l’empresa continua viva, s’imposa als antics socis l’assumpció d’aquests fins al límit del que van percebre indegudament. L’acció és directa contra els socis (article 399 LSC 1/2010).

«Article 399. Passiu sobrevingut

1. Els antics socis respondran solidàriament dels deutes socials no satisfets fins al límit del que haguessin rebut com a quota de liquidació.

2. La responsabilitat dels socis s’entén sense perjudici de la responsabilitat dels liquidadors».

El creditor social podrà dirigir l’acció per la totalitat dels deutes contra qualsevol dels antics socis o contra tots simultàniament. En el primer cas, el pagament per un soci extingeix l’obligació i origina al seu favor un dret de reemborsament amb interessos de bestreta enfront dels altres. La part de cada antic soci en el deute es calcula a partir de la quota de liquidació percebuda. L’incompliment de l’obligació per insolvència del deutor solidari serà suplert pels codeutors, a prorrata del deute de cadascun.

Així de clar ho va deixar el Tribunal Suprem en la seva Sentència 324/2017, de 24 de maig.

«Encara que la inscripció de l’escriptura d’extinció i la cancel·lació de tots els assentaments registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la personalitat jurídica en tant que no pot operar en el mercat com a tal, conserva aquesta personalitat respecte de les reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d’haver format part de les operacions de liquidació».

El ple de la Sala civil de l’Alt Tribunal, ja fa més de 5 anys va ratificar el que manté la Direcció General dels Registres i del Notariat i va unificar la doctrina en relació amb el reconeixement de la capacitat d’una societat dissolta, liquidada i cancel·lada per ser part en un procés de reclamació de deutes sobrevinguts.

Fins llavors, hi havia sentències contradictòries:

a) D’una banda, la Sentència 979/2011, de 27 de desembre, i la Sentència 220/2013, de 20 de març, reconeixien la capacitat per a ser part pel fet d’entendre que perviu la personalitat jurídica:

«La cancel·lació dels assentaments registrals d’una societat és una mera fórmula de mecànica registral que té per objectiu consignar una determinada vicissitud de la societat, però que no implica l’efectiva extinció de la personalitat jurídica, que no es produeix fins a l’esgotament de totes les relacions jurídiques que la societat hagués encetat».

b) D’altra banda, la Sentència 503/2012, de 25 de juliol, considerava que la cancel·lació dels assentaments registrals assenyala el moment de l’extinció de la personalitat social, per la qual cosa entenia que no s’ha de demandar una societat que manca de personalitat jurídica sense pretendre al mateix temps que la recobri:

«La cancel·lació dels assentaments registrals assenyala el moment d’extinció de la personalitat social. Si la societat anònima adquireix la personalitat jurídica en el moment en què s’inscriu en el Registre, correlativament la cancel·lació de les inscripcions referents a l’entitat s’ha de reputar com la manera de posar fi a la personalitat que la Llei li confereix. Una societat liquidada i que hagi repartit entre els socis el patrimoni social és una societat buida i desproveïda de contingut, encara que resulta necessària la cancel·lació per a determinar de manera clara, en relació amb tots els interessats, el moment en què s’extingeix la societat».

Però, a més, els creditors no només podran exigir-ne el pagament als socis, sinó que compten, a més, amb una acció de responsabilitat enfront dels liquidadors quan la falta de pagament del crèdit durant la liquidació es degui a la negligència en l’acompliment del càrrec.

Quan la liquidació social estigui immersa en un procediment concursal, és convenient comunicar el nou crèdit a l’administrador de procediment perquè aquest l’inclogui en la llista de creditors i, així, si afloren actius sobrevinguts, es pugui pagar el que correspongui.

Finalment, afegim que l’Alt Tribunal admet que, encara que la part perjudicada sempre podrà dirigir la reclamació contra els socis de l’empresa dissolta, per a fer efectiva la responsabilitat solidària fins al límit de les respectives quotes de liquidació tal com ho estableix l’article 399 de la Llei de Societats de Capital, això no impedeix que el creditor requereixi un reconeixement judicial del crèdit mitjançant una demanda contra la societat.

Per tant, encara que ja no hi hagi societat ni s’hagin inclòs aquestes partides en la liquidació, podrem reclamar contra la companyia dissolta. I és que, no podia ser d’una altra manera, perquè en cas contrari, n’hi hauria prou d’afanyar-se a liquidar l’empresa i a obtenir-ne la cancel·lació registral per a aconseguir el «certificat de defunció» i, així, defraudar els legítims interessos dels seus creditors o en el millor dels casos, limitar-los a la quota de liquidació dels socis.